Els meus correus van a spam: com saber què passa de debò

Hi ha tres coses diferents que la gent anomena «anar a spam», i no s'arreglen igual. O et rebutgen a la porta, i llavors hi ha un rebot amb un codi que diu exactament per què. O t'accepten i et deixen a la carpeta de correu no desitjat, i llavors no hi ha rebot i el destinatari et troba si et va a buscar. O t'accepten i el missatge no apareix enlloc. Per saber quina de les tres és la teva només cal mirar una cosa: si hi ha rebot i quin codi porta.

La primera s'ha tornat molt més freqüent. El novembre del 2025 Google va escalar d'ajornar el correu no conforme amb errors temporals (sèrie 421) a rebutjar-lo de manera permanent (sèrie 550), i Microsoft rebutja des del 2025 amb 550 5.7.515 el correu el domini del qual no compleix el nivell d'autenticació exigit. El que fa tres anys era una molèstia avui és un rebot dur, i això és una bona notícia: un rebuig ve amb diagnòstic escrit.

Pas 1: comprova si hi ha rebot

Abans de tocar res, busca el rebot. Si envies des de Gmail o des d'Outlook, arriba com a resposta automàtica del "mailer-daemon" o del "postmaster" al mateix compte des del qual vas enviar, i el codi és a dins, gairebé sempre al final del text en anglès. Si envies amb una eina de campanyes, és al panell de rebots d'aquella eina, no a la teva bústia. I si tens servidor propi, és al registre del lliurament. Un rebot típic es llegeix així:

550-5.7.26 Your email has been blocked because the sender is unauthenticated.
550-5.7.26 Gmail requires all senders to authenticate with either SPF or DKIM.
550 5.7.26 Authentication results: DKIM = did not pass, SPF [empresa.es] with ip: [203.0.113.10] = did not pass

Cas A: et rebutgen (hi ha rebot i hi ha codi)

La primera xifra del codi diu si el rebuig és temporal o definitiu. La sèrie 4xx és un ajornament: el servidor et demana que ho tornis a provar més tard i el teu servidor ho reintentarà sol. La sèrie 5xx és permanent: reenviar sense canviar res només empitjora la teva reputació. Aquesta és la taula que resol gairebé tots els rebots dels tres grans proveïdors:

Cas B: t'accepten i caus a la carpeta de correu no desitjat

Aquí no hi ha rebot ni codi, i per això és el cas on més temps es perd diagnosticant. Convé saber una cosa que gairebé ningú no explica: la taxa de spam que publica Google mesura, literalment, "el percentatge dels teus missatges que els destinataris marquen manualment com a spam a Gmail". Només el marcatge a mà. El filtratge automàtic no apareix en aquell número. És perfectament possible tenir una taxa de spam del 0,05 per cent i estar caient a la carpeta de correu no desitjat de gairebé tothom.

I hi ha dues famílies de filtres ben diferents decidint. Gmail, Outlook i Yahoo classifiquen amb models entrenats sobre comportament agregat: qui marca spam, qui respon, qui esborra sense llegir. Aquí les llistes de paraules prohibides són essencialment un mite, i la prova és per absència: les directrius oficials de remitent de Google no contenen cap llista de paraules, només regles de format i d'honestedat. Però bona part dels teus destinataris B2B espanyols són darrere de l'altre tipus de filtre: un SpamAssassin de cPanel o de Plesk, o un Rspamd corporatiu, on les regles de contingut tenen puntuació numèrica publicada i se sumen.

D'aquí en surt l'única formulació honesta: no s'optimitza per paraules, s'optimitza per estructura, perquè l'estructura correcta passa els dos filtres. Enviar sempre en multipart amb la seva part de text pla, mantenir l'HTML per sota dels 100 KB (Gmail no publica la xifra, però retalla els missatges llargs i el retall s'emporta el peu i l'enllaç de baixa), no enviar un correu que sigui una imatge, no amagar text amb CSS i no fer servir escurçadors públics: el domini de l'enllaç s'avalua a part i pot estar llistat a la DBL de Spamhaus, amb la qual cosa el teu missatge hereta un problema aliè.

Cas C: desaparició silenciosa

El servidor va acceptar el missatge, no hi va haver rebot, i el destinatari no el troba ni a la safata ni a la carpeta de correu no desitjat. És el cas menys freqüent i el més desconcertant. Les causes habituals són aquestes:

• Una passarel·la antispam corporativa l'ha posat en quarantena i només el veu l'administrador, no l'usuari. És el normal en empreses mitjanes i grans.
• El destinatari té una regla de safata que arxiva o esborra, moltes vegades creada fa anys i oblidada.
• La bústia és un catch-all que accepta qualsevol adreça i llença el que no reconeix. En dominis corporatius espanyols amb Microsoft 365 això és molt comú.
• Hi ha un reenviament pel mig que va trencar la signatura i la destinació final va descartar el missatge. És exactament el problema que resol ARC, i el posa l'intermediari, no pas tu.
• Greylisting: la destinació va tornar un 4xx temporal, la teva eina el va donar per perdut i mai no va reintentar.

La manera de sortir del dubte és demanar al destinatari que busqui per remitent a tot el compte, no només a la safata, i en paral·lel mirar el panell d'errors de lliurament de Google Postmaster Tools, que Google defineix com el percentatge de missatges autenticats rebutjats o fallits temporalment. Aquell panell puja abans que la taxa de spam i és el detector precoç d'un bloqueig.

L'arbre de decisió, en quatre preguntes

1. Hi ha rebot?Sí, amb codi de la sèrie 5xx: cas A, rebuig permanent. Sí, amb 4xx: cas A també, però temporal, i gairebé sempre és ritme o autenticació a mitges. No hi ha rebot: passa a la pregunta 2.
2. Li passa amb totes les destinacions o només amb una?Si falla a Gmail i a Outlook i al correu del client, el problema és teu i és de configuració. Si falla només en un proveïdor, mira la seva documentació concreta: Microsoft i Google no exigeixen el mateix ni rebutgen igual.
3. Li passa a tot el correu o només a les campanyes?Si les respostes normals arriben i només desapareixen els enviaments massius, no és l'autenticació del domini: és reputació, contingut o llista. Si no arriba ni un correu escrit a mà, és autenticació i s'arregla primer.
4. Des de quan?Si va començar de cop un dia concret, busca què va canviar aquell dia: una eina nova afegida al SPF, un canvi de proveïdor de correu, una clau DKIM rotada a mitges. La causa número u de "de sobte va deixar d'arribar" és un SPF que es va passar dels deu lookups en afegir un servei més.

Les errades que expliquen la majoria dels casos

El que gairebé mai no és la causa

No és la paraula "oferta" a l'assumpte. No és l'emoji (encara que convé treure'l del nom visible, perquè Google ho demana per escrit). No és que sigui dimarts. El que Google publica no és un diccionari de paraules prohibides, són requisits de format:

Per ordre d'impacte real, el que sí que decideix és això: autenticació trencada o desalineada, taxa de queixes per sobre del 0,30 per cent, el domini dels teus enllaços, l'HTML brut, els adjunts en un primer contacte i el text amagat. Tota la resta és soroll, i empaitar-lo és la manera més habitual de perdre tres setmanes sense moure res.

Què cal fer ara, per ordre

1. Localitza un rebot recent i queda't amb el codi. Si no hi ha rebot, ja saps que no és un problema de lliurament.
2. Comprova els registres públics del teu domini: que hi hagi un sol SPF i que no es passi de deu consultes, que el DKIM signi amb el teu domini i que existeixi DMARC.
3. Obre un correu teu rebut a Gmail, mira la capçalera Authentication-Results i comprova si dmarc diu pass o fail. Aquí es veu l'alineació, que és el que cap eina barata no mira.
4. Dona d'alta el domini i cada subdomini d'enviament a Google Postmaster Tools. És gratis i és l'única font que no opina.
5. Només després toca el contingut, i toca'l per estructura: multipart amb text pla, sense escurçadors, sense adjunts, amb enllaços del teu propi domini.

Si el pas 2 t'ha deixat amb més preguntes que respostes, la guia de SPF, DKIM i DMARC explica els tres registres i, sobretot, l'alineació: el motiu pel qual els tres poden estar en verd en qualsevol comprovador i tot i així fallar DMARC al cent per cent dels teus enviaments.