Codis d'error SMTP: què t'està dient el rebot

Si el teu correu ha rebotat, el rebot porta un codi i el codi ja et diu de qui és el problema. Els que comencen per 4 són ajornaments: el servidor de destinació no accepta ara, però tornarà a acceptar, i el teu servidor ho reintenta tot sol. Els que comencen per 5 són rebuigs definitius: no es reintenta, s'arregla la causa. I si el codi continua per 5.7 (per exemple 550 5.7.26 o 550 5.7.515), la causa gairebé mai no és el destinatari: és que el teu domini no s'identifica com se li exigeix des del 2024.

Aquesta guia és, sobretot, una taula. Busca el codi exacte que t'ha arribat i baixa fins al seu apartat. Cadascun està copiat tal com el retornen Google i Microsoft, amb l'enllaç a la pàgina que el documenta.

Com es llegeix un rebot en deu segons

Un rebot porta tres peces: els tres dígits diuen si és temporal o definitiu, el codi ampliat diu de quina família és el problema, i el text del servidor sol dir literalment què falta.

550 5.7.515 Access denied, sending domain [dominio] does not meet the required authentication level

   │   │       └── text del servidor: aquí hi ha la causa, en anglès i sense adorns
   │   └── codi ampliat: família 5.7 = política i autenticació
   └── codi de tres dígits: 5xx = rebuig permanent, no s'ha de reintentar

La taula: què és cada codi i què has de fer

La família 5.7.x: per què de sobte reboten

Fins al 2024, un correu mal autenticat acabava a la carpeta de correu brossa. Google va fixar l'1 de febrer del 2024 com a entrada en vigor dels seus requisits de remitent massiu i va començar aplicant-los amb errors temporals. Microsoft va anunciar el 5 de maig del 2025 l'exigència de SPF, DKIM i DMARC a qui envia més de 5.000 missatges al dia a outlook.com, hotmail.com i live.com: primer a Correu no desitjat, després rebuig amb 550 5.7.515.

Aquesta frase és el canvi: d'ajornar a rebutjar. Per això un flux que feia anys que funcionava comença a rebotar sense que ningú no hagi tocat res. No ha canviat el teu correu, ha canviat el que el receptor accepta.

421-4.7.26, 421-4.7.30 i 421-4.7.32

Tots tres són de Google i tots tres són ajornaments: el correu continua a la cua i es reintenta. Són el senyal més barat que rebràs, perquè t'avisen que l'autenticació està malament abans no comencin els 550. El 4.7.26 vol dir que han fallat SPF i DKIM alhora. El 4.7.30, que ha fallat DKIM en un remitent massiu. El 4.7.32 és el pitjor entès: SPF o DKIM poden estar passant, però no alineen amb el domini que l'usuari veu al From:.

550-5.7.26: el mateix problema, ja sense reintents

És el 4.7.26 quan s'acaba la paciència: rebuig permanent per autenticació. Aquí no hi ha cua ni reintent, cada missatge es perd a l'instant. Reenviar la mateixa campanya sense tocar el DNS només acumula rebots durs, que és la mètrica per la qual el teu proveïdor d'enviament et suspèn el compte.

550 5.7.515: el de Microsoft

550; 5.7.515 Access denied, sending domain [dominio] does not meet the required authentication level

Microsoft exigeix aquí les tres coses: SPF, DKIM i DMARC publicat, amb el From: alineat per SPF o per DKIM. I hi ha un detall que sorprèn: un cop superats els 5.000 missatges al dia amb el mateix domini al From:, tots els missatges posteriors han de complir, tant si n'envies cinc mil com si n'envies cinc. El mateix llindar l'aplica Google, amb un matís que trenca arquitectures senceres: els subdominis compten cap al llindar del domini principal, de manera que trossejar l'enviament en news1, news2 i news3 no et baixa dels 5.000, només reparteix el mateix total.

550 5.7.1, 421 4.7.0 i 4.7.28: reputació i ritme

Aquests tres no parlen dels teus registres DNS, parlen de per on i a quina velocitat surts. El 550 5.7.1 indica que la IP és a la llista de suspesos de Google, i a la pràctica gairebé sempre és reputació d'una IP compartida que no controles. El 421 4.7.0 i el 4.7.28 són limitació de ritme: vas massa de pressa per al que aquella destinació et tolera avui, i per al 4.7.28 Google indica que cal esperar 10 minuts abans de reintentar. La reacció correcta davant d'un 4.7.0 sostingut no és canviar de proveïdor: és abaixar el ritme, perquè Google demana expressament ritme constant i evitar les ràfegues.

Rebot dur, rebot tou i què fer amb cadascun

Els llindars que et tanquen el compte abans que Gmail

Els rebots no només et costen lliuraments: et costen el proveïdor. Aquests llindars estan publicats als termes de cadascun, així que s'apliquen sols i sense discussió.

Fixa't en l'ordre de les xifres: el llindar de queixes de Mailgun i de Resend (0,08 %) és més estricte que el de Google (0,10 % recomanat, 0,30 % d'exclusió). Et tanquen el compte abans que Gmail et penalitzi, o sigui que el risc primari d'una campanya mal feta no és la carpeta de correu brossa, és quedar-te sense proveïdor a mig enviament. I l'aritmètica del 0,30 % val la pena tenir-la escrita: són 3 queixes per cada mil correus lliurats. En un enviament de 5.000 destinataris, quinze persones que premen «marcar com a spam» et deixen fora del sistema de mitigació de lliurament de Google, i només en recuperes l'elegibilitat després de set dies consecutius per sota del llindar.

L'error que no dona cap codi

La pitjor avaria no rebota. Quan el teu correu es lliura i va a la carpeta de correu brossa, la destinació respon 250 (acceptat) i tu no te n'assabentes: no hi ha codi, no hi ha rebot, no hi ha avís. Només el rebuig amb codi et deixa una prova a la mà. I la taxa de spam de Postmaster Tools tampoc no cobreix aquest forat, perquè Google la defineix com el percentatge de missatges que els destinataris marquen a mà: el filtratge automàtic no hi surt. Pots tenir un 0,05 % de taxa de spam i estar caient massivament a la carpeta.

Què has de fer ara, per ordre

1. Copia el codi exacteDel rebot original, no pas del resum del teu client de correu, amb el domini i la data al costat.
2. Mira si és 4xx o 5xxAmb un 4xx tens marge i el correu es continua reintentant. Amb un 5xx, atura l'enviament.
3. Comprova els registres públics del teu dominiSPF, DKIM, DMARC i l'MX es veuen des de fora en trenta segons, i és aquí on s'expliquen gairebé tots els 5.7.x.
4. Arregla l'alineació, no només els registresQue el domini del From: coincideixi amb el que signa DKIM o amb el del Return-Path. És l'error que hi ha més sovint darrere d'un 4.7.32.
5. Reprèn a poc a pocTornar de cop al volum anterior després d'un bloqueig és la manera més ràpida de tornar a bloquejar-te.

Si no rebota, sinó que es lliura i no el llegeix ningú, la guia que continua aquest fil és «Els meus correus van a spam». Si el rebot és de la família 5.7.x, la que ho arregla d'arrel és «SPF, DKIM i DMARC», que explica l'alineació amb calma. I si estàs tornant a enviar després d'un bloqueig, llegeix-te abans «Escalfament de domini»: la represa és el que més gent trenca.